Si vols descobrir l’essència de Catalunya, de la seva cultura, la seva tradició i la seva gent, has de marcar en la teva ruta alguna de les seves ciutats amb caràcter.
La ciutat conserva un barri antic medieval que s'enfila fins a la imponent catedral, a través dels ombrívols carrerons del barri Vell, mentre a l'altre costat del riu s'estén la part més moderna i ordenada. Sobre la riba de l'Onyar es mostra la imatge més famosa de Girona, formada per les vistoses cases coloristes.
La catedral gòtica de Santa Maria (segles XI-XVIII) és l'element arquitectònic més rellevant de Girona, però ni molt menys l'únic. L'arquitectura religiosa compta amb nombrosos exemples més, com el monestir de Sant Pere de Galligants (segle XIII), els convents de Sant Domènec (segle XIII) i de Sant Josep (segles XVI-XVII) o les esglésies de Sant Feliu (segles XII-XVI), Sant Nicolau (segle XII) o Sant Daniel (segle XI), entre altres edificis.
Existeixen també diverses mostres d'arquitectura civil de vàries èpoques, com els banys àrabs (segles XII-XIII), la casa Agullana (segles XIV-XVII), l'antic palau de Caramany (segles XVI-XVIII) o la modernista casa Teixidor (1918).
Però l'atractiu de Girona no es limita només a la història o arquitectura. El Parc de la Devesa és un dels espais verds urbans més agradables de Catalunya. Els nombrosos museus de la ciutat completen una oferta cultural força àmplia.
Els principals atractius arquitectònics de la ciutat, declarats Patrimoni de la Humanitat, són romans: les muralles, l'amfiteatre, el teatre, el circ, la torre del Pretori, la necròpolis paleocristiana i els fòrums local i provincial, tots al centre històric. A més, als afores es poden veure la pedrera del Mèdol, l'aqüeducte del pont del Diable i el mausoleu dels Escipions. D'altra banda, cal no deixar passar l'oportunitat de visitar la catedral de Santa Maria i les cases Canals i Castellarnau.
Entre els dinou quilòmetres de costa del terme municipal, destaquen platges com la Llarga, l'Arrabassada o l'Arboçar, així com els espais naturals de la desembocadura del Gaià i de Tamarit-Punta de la Móra, on se situen el castell de Tamarit i la torre de la Móra.
Ciutat abocada decididament a la cultura, Reus és també la població que ha vist néixer personalitats del món de les lletres, com el poeta Gabriel Ferrater o el director teatral Lluís Pasqual.
Qui la visiti no podrà obviar algunes institucions senyeres, com els teatres Bartrina i Fortuny, ni oblidar l'aroma de pólvora que desprèn la tronada, acte central de la concorreguda festa major, que té lloc a la bellíssima plaça del Mercadal.
La ubicació prop de la desembocadura del riu Ebre de ben segur que va afavorir tot aquest esplendor. Ara la ciutat s'obre al Delta i a la natura que l'envolta, amb tres espais protegits: les illes de l'Ebre (Audí, Vinallop i Xiquina), els Ports i les serres de Cardó i el Boix.
El municipi integra els nuclis de Bítem, Campredó, Jesús, els Reguers i Vinallop.
La ciutat conserva un barri antic medieval que s'enfila fins a la imponent catedral, a través dels ombrívols carrerons del barri Vell, mentre a l'altre costat del riu s'estén la part més moderna i ordenada. Sobre la riba de l'Onyar es mostra la imatge més famosa de Girona, formada per les vistoses cases coloristes.
La catedral gòtica de Santa Maria (segles XI-XVIII) és l'element arquitectònic més rellevant de Girona, però ni molt menys l'únic. L'arquitectura religiosa compta amb nombrosos exemples més, com el monestir de Sant Pere de Galligants (segle XIII), els convents de Sant Domènec (segle XIII) i de Sant Josep (segles XVI-XVII) o les esglésies de Sant Feliu (segles XII-XVI), Sant Nicolau (segle XII) o Sant Daniel (segle XI), entre altres edificis.
Existeixen també diverses mostres d'arquitectura civil de vàries èpoques, com els banys àrabs (segles XII-XIII), la casa Agullana (segles XIV-XVII), l'antic palau de Caramany (segles XVI-XVIII) o la modernista casa Teixidor (1918).
Però l'atractiu de Girona no es limita només a la història o arquitectura. El Parc de la Devesa és un dels espais verds urbans més agradables de Catalunya. Els nombrosos museus de la ciutat completen una oferta cultural força àmplia.
Com correspon a una ciutat de profundes arrels històriques, Lleida disposa de força edificis interessants. El turó de la Seu Vella (segle XIII) o les restes de l'antiga Suda musulmana (castell del Rei), li permeten obtenir les millors vistes de la ciutat.
Al nucli antic cal no perdre's el palau de la Paeria, la Seu Nova o l'antic hospital de Santa Maria, a més a més de l'extensa oferta museística encapçalada pel Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, el Museu d'Art Jaume Morera, el Museu de l'Aigua, el Centre d'Art la Panera, i el Conjunt Monumental de Gardeny.
L'arrelament d'aquest passat ha cristal·litzat en la concorreguda Setmana Medieval, que té l'origen en la llegenda de sant Jordi i el drac, situada pel costumista Joan Amades a la capital de la Conca de Barberà. Completen aquest extraordinari fris patrimonial els seus jaciments arqueològics, des de pintures rupestresd paleolítiques fins a restes d'assentaments íbers.
Ciutat abocada decididament a la cultura, Reus és també la població que ha vist néixer personalitats del món de les lletres, com el poeta Gabriel Ferrater o el director teatral Lluís Pasqual.
Qui la visiti no podrà obviar algunes institucions senyeres, com els teatres Bartrina i Fortuny, ni oblidar l'aroma de pólvora que desprèn la tronada, acte central de la concorreguda festa major, que té lloc a la bellíssima plaça del Mercadal.
Important nucli comercial, Solsona gaudeix d’un ric patrimoni arquitectònic i artístic, així com de la tranquil·litat i el ritme equilibrat d’una ciutat petita però dinàmica. La capital del Solsonès té, a més, una oferta festiva, cultural i tradicional insuperable, ja que és la ciutat amb més gegants i bestiari popular de Catalunya.
El nucli antic, amb els seus carrerons i places, és el principal indret d’interès del municipi. Hi destaca la catedral de Santa Maria, el referent arquitectònic més rellevant de la comarca.
Els seus habitants reben el nom de mata-rucs, ja que, segons la llegenda, van enfilar un ruc al campanar perquè es mengés unes herbes que hi feien lleig.
Els principals atractius arquitectònics de la ciutat, declarats Patrimoni de la Humanitat, són romans: les muralles, l'amfiteatre, el teatre, el circ, la torre del Pretori, la necròpolis paleocristiana i els fòrums local i provincial, tots al centre històric. A més, als afores es poden veure la pedrera del Mèdol, l'aqüeducte del pont del Diable i el mausoleu dels Escipions. D'altra banda, cal no deixar passar l'oportunitat de visitar la catedral de Santa Maria i les cases Canals i Castellarnau.
Entre els dinou quilòmetres de costa del terme municipal, destaquen platges com la Llarga, l'Arrabassada o l'Arboçar, així com els espais naturals de la desembocadura del Gaià i de Tamarit-Punta de la Móra, on se situen el castell de Tamarit i la torre de la Móra.
La ubicació prop de la desembocadura del riu Ebre de ben segur que va afavorir tot aquest esplendor. Ara la ciutat s'obre al Delta i a la natura que l'envolta, amb tres espais protegits: les illes de l'Ebre (Audí, Vinallop i Xiquina), els Ports i les serres de Cardó i el Boix.
El municipi integra els nuclis de Bítem, Campredó, Jesús, els Reguers i Vinallop.